Descripción
En una època menys remota del que ens podem pensar, l’Ebre desenvolupava un paper essencial en la vida de les poblacions riberenques. El riu oferia una gran varietat d’espècies de peix que eren consumides per tothom; entre elles, especialment valorada, es trobava la saboga, extreta en grans quantitats pels pescadors de madrava de Tivenys. Són ells mateixos, els pocs “madravers” supervivents, els que ens relaten les vivències personals i ens descriuen tots els aspectes relacionats amb el seu ofici. Aquesta activitat, encarada generalment a la comercialització, convivia amb altres tipus de pesca, de captures més reduïdes i estinades a l’autoconsum. Avui dia, gairebé ningú es recorda de la saboga: el silur l’ha substituïda com el trofeu més preuat per als pescadors, ara majoritàriament foranis. Aquesta recerca, inclosa dins de l’ ”Anàlisi de la cultura fluvial i propostes desenvolupament entorn a l’Ebre català”, fou coordinada per Agustí Andreu i realitzada per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.