Palau de vent

Abstract

Existeixen formes de desorientació que no es relacionen tant amb trobar o buscar una direcció en l’espai o el temps com amb l’experiència d’una pèrdua de sentit més difusa i profunda. Lluny de tractar grans gestes èpiques, Palau de vent és unaexploració de la qüestió de la desorientació, un desencaix vital que es viu com individual però que en realitat és compartit, i que deriva del desajust que es produeix en comprovar que els relats que estructuren les nostres vides són una mena de profecies contemporànies, caduques però vigents, que mai acaben de complir-se. El projecte videogràfic adopta de forma lliure l’estructura d’una tragèdia clàssica, on una protagonista sense rostre transita per un paisatge nocturn, com en un somni, i la narrativa sembla suspesa en el temps, sense un desenllaç i sense lliçó moral. A mode de cor, l’acompanyen tres personatges dubtosos i esquius, fruit de la revisió de la figura de la sirena mitològica: veus que representen alhora el coneixement, l’atracció i el perill, però també la possibilitat de traçar un sentit i una cardinalitat pròpies. El projecte està estructurat en nou càpsules que poden funcionar de manera independent entre si, però que juntes formen un cicle complet: Una breu història de la desorientació (pròleg), La taca (pàrode), La sort és una forma d’atenció (primer episodi), Mentre siguis dins el cercle (primer estàsim), Sota la torre (segon episodi), Deixa que et posi les mans a sobre (segon estàsim), Un intent de perspectiva vertical (tercer episodi), El polze sobre l’horitzó, els dits tocant els astres (tercer estàsim) i La tremolor (èxode). Vídeo