La Perifèria

Abstract

Aquest projecte fotogràfic va ser realitzat des de l’any 1991 fins el 2004. Consta de 73 fotografies en gelatina de plata que documenten els canvis del paisatge urbà de l’àrea metropolitana del nord de Barcelona. La perifèria d’una urbs és una zona amb una constant i persistent procés de renovació. La gran ciutat és una mena d’organisme autònom que creix i es transforma engolint aquell territori que l’envolta. Inevitablement, en aquest procés de canvi marcat pel pas del temps, es va perdent la naturalesa de l’indret i els seus signes d’identitat. La modificació del paisatge sol ser molt més ràpida en la perifèria que en el propi nucli de la població. En l’extraradi acostumem trobar espais de caràcter rural, suburbis o bé polígons industrials que poc a poc s’aniran convertint en zones urbanes d’habitatges, equipament i serveis. Tan sols una mínima part dels elements que hi ha en un moment donat es convertiran posteriorment en memòria històrica. És a dir, sovint seran derruïts i, sinó és així, es destinaran a perdurar simplement com a referents del que havien estat, tant per al turisme com per a la població nouvinguda. En el cas de Barcelona i la seva àrea metropolitana aquesta transformació es va potenciar degut als Jocs Olímpics del 92. En molts d’aquests paisatges urbans i industrials de la perifèria s’hi manifestava un intens procés destructor i constructor que calia documentar. Durant 13 anys, des del 1991 al 2004, Enric Curto va estar fotografiant els paisatges industrials de l’àrea del Besós, al nord-oest de Barcelona i la seva àrea metropolitana, Sant Adrià i Badalona. Un territori que, després de la febre olímpica, també estava destinat a ser transformat radicalment. L’artista percep aquests indrets com a espais previstos de peculiar bellesa i interès, però el pas inexorable del temps comporta la seva inevitable modificació. Cal fer ús de la fotografia perquè no caiguin en l’oblit