Never Neverland

Abstract

NEVER NEVERLAND (2016-2022) / Neverland és una illa fictícia on els seus habitants, anomenats "els nens perduts", són coneguts per negar-se a créixer, viure sense regles ni responsabilitats i passar la major part del seu temps divertint-se o vivint aventures. Never Neverland és un treball que sorgeix de l'autoexposició de moments d'intimitat capturats durant la transició vital cap a l'edat adulta. En un recorregut per les sensacions de deixar la joventut arribats els trenta, el projecte transcorre entre la crisi, la cerca i la fugida, l'amor i la pèrdua. En gran part s’ha realitzat a Catalunya, sobretot a Barcelona, però també a altres zones variades de la geografia catalana, a més d’altres indrets esmentats als títols de cada obra. El títol ‘Never Neverland’ fa referència a la coneguda illa fictícia de Peter Pan. Així és com s'ha anomenat a la generació Millennial, la generació “I”, la generació perduda o la generació Peter Pan; a causa de la creixent tendència a retardar alguns ritus de pas a l'edat adulta per períodes més llargs que la majoria de les generacions anteriors. Aquesta circumstància genera en les generacions més joves una situació de constant cerca i creació de nous referents. El treball aposta per fer ús de la intimitat per representar la transició vital cap a l’edat adulta en un context històric i social postmodern, marcat per contínues crisis socials i polítiques, que han desembocat amb la caiguda de grans narratives vinculades a l’estabilitat laboral, l’heterosexualitat normativa i el matrimoni i la família com les grans institucions de la unió social. Aquest nou paradigma ha afectat les generacions més joves, com l’anomenada generació Millennial o Peter Pan, endarrerint alguns ritus de pas a l’edat adulta, per períodes més llargs que la majoria de les generacions anteriors. El projecte posa en evidència l’existència de la identitat lesbiana, sumant així referents visuals del col·lectiu lèsbic, aspecte del projecte que l'artista considero de vital importància, ja que, segons diu, hi ha una manca important de representació visual d’aquest grup minoritari, tant a nivell català com internacional