2 obres (Projecte d‘environament per al Palau Robert 2 i Projecte d‘environament per al Palau Robert 4)

Abstract

Josep Grau-Garriga va ser un artista clau en la renovació del tapís i l’art tèxtil contemporani, tant a nivell nacional com internacional. Arrel del seu viatge a París l'any 1957 i la seva feina a la manufactura Aymat, començà a qüestionar-ne la seva pràctica i, impressionat per l’informalisme matèric i gestual de Jean Dubufett, reconduí les seves investigacions cap al pes de la matèria com a element clau per a aconseguir l’autonomia del teixit en tant que obra d’art. Així, a partir d’aquest moment, introdueix als seus tapissos nous materials de caràcter més proper i menys “noble”, com poden ser el jute, la corda, o el fil metàl·lic. Ja als anys 70 realitza un conjunt d’environaments efímers en espais interiors d’edificis monumentals i també en espais públics d’arreu del món, paral·lelament a la seva efervescència creativa tèxtil. Al llarg de tota la seva carrera dugué a terme un conjunt de pintures i sèries de dibuixos en els que el propi teixit jugava un paper central. I és en aquest període en el que Grau-Garriga va començar a vincular els seus environaments efímers i altres projectes de gran format a les seves creacions en format dibuix. Si aquest mitjà va ser una constant al llarg de tota la carrera artística, no va ser fins llavors que confluí amb les seves creacions tèxtils. En aquests dibuixos Grau-Garriga combina els recursos típics del dibuix amb d’altres propis del gènere pictòric i del collage. En ells s’hi observen dibuixos preparatoris i esbossos de procés de treball que prenen la forma de descripcions minucioses i realistes que conviuen amb un automatisme i espontaneïtat i que inunden el paper i revelen l’expressió de l’inconscient, de tal manera que es posa de manifest el procés intuïtiu que seguia l’artista com la importància que per a ell tenia la relació dels projectes amb l’espai