Contact Us
Description
Aquesta pintura és un important testimoni de la revolució contra Espartero a Barcelona el 1843, on es representa la fugida de la ciutat per part de la població davant un possible bombardeig des de la fortalesa de Montjuïc. La regència d'Espartero (1841-1843) fou plena de personalismes i la dubtosa moral de les seves decisions va provocar ràpidament un descontentament popular arreu del territori. Una d'aquestes agitacions fou la revolta civil de Barcelona el 1842, que va donar lloc als primers bombardejos de forma continuada a la capital catalana des de la fortalesa de Montjuïc. La situació a Barcelona, sumada a la d'altres poblacions amb revoltes similars, va derivar en una repulsa de caràcter general contra les polítiques i la persona d'Espartero, que va acabar amb la seva regència, va dissoldre les corts i marxà a l'exili. El pintor català Antoni Ferran i Satayol (Barcelona 1786-1857) va viure aquests successos i fou un dels millors exponents del gènere de pintura històrica. Membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i de l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i vinculat tota la vida a l'Escola de la Llotja de Barcelona, on va ser alumne de Josep Flaugier i posteriorment professor (1834-1857). Les seves obres s'emmarquen dins les pautes del primer academicisme romàntic. Es va especialitzar en la pintura de temàtica històrica, costumista i religiosa, tot i que també va pintar retrats, bodegons i paisatges. Durant la dècada de 1830-1840 els ànims a la ciutat de Barcelona estaven molt caldejats i periòdicament es produïen petites revoltes i escaramusses, anomenades popularment Bullangues. Antoni Ferran ja en va il·lustrar una en la seva obra La Patuleia (1835) actualment exposada al Museu d'Història de Barcelona. Aquest oli sobre tela és un fidel testimoni del descontentament popular de l'època que tornaria a revifar-se el 1842, amb la revolta de les classes humils i treballadores contra els alts estaments i el govern. El 1843, tot i l'apaivagament de la revolta, comença a circular el rumor d'un nou aixecament popular. La capitania general de Barcelona n'era conscient i la població temia les conseqüències d'un nou bombardeig. Oli sobre tela de gran format. A banda del testimoni històric que reflecteix l'obra, la composició ens ofereix un fidel testimoni de les característiques de la ciutat i la seva societat. Ferran ens mostra una escena plena de contrastos socials, amb una gran diversitat de classes socials escapant de les muralles i sense actitud bel·ligerant. Hi trobem des de mercaders amb carros plens de mercaderies o amb malalts i ferits i monges amb nenes d'un hospici a figures burgeses vestides amb colors estridents acompanyats dels seus (suposats) criats portant cofres i paquets diversos. La gentada surt per una porta propera a la Ciutadella de Barcelona i, per tant, podria tractar-se del Portal Nou o el Portal de Sant Daniel. Aquestes dues entrades tindrien la perspectiva il·lustrada al quadre, en un primer terme la ciutat amb la gran nau de l'església de Santa Maria del Mar i al fons la fortalesa de Montjuïc. En aquest moment Ferran es troba en la seva etapa de maduresa artística, essent probablement una de les millors obres de la seva última etapa com a artista. Durant aquesta fase fa servir la paleta de color principalment per diferenciar estaments socials, la importància dels personatges i sobretot per captar l'atenció en composicions molt plenes. L'ús que en fa de la llum és també propi de l'academicisme tardoneoclàssic i preromànic, on predominen les escenes importants plenes de llum i les secundàries més fosques
