Contact Us
Description
Rar exemplar de paper moneda emès durant la Guerra Civil Espanyola al municipi de Sunyer (Segrià, Lleida). L’origen del paper moneda municipal català durant la Guerra Civil es deu a la llei del 9 d’octubre de 1936 que modificava la Llei Municipal Catalana autoritzant els ajuntaments a organitzar de manera autònoma la seva activitat econòmica, fet que van aprofitar per ordenar i controlar els signes que servien de numerari de baix valor, emetent «paper moneda divisionari», que havia d’estar garantit pel paper moneda legal del Banc d’Espanya o pels nous bitllets de curs legal de la Generalitat. D’aquesta manera els municipis que necessitaven moneda per la seva vida diària van fer unes emissions locals. Els municipis eren lliures de fer la seva moneda en paper seguint els dissenys i les tecnologies al seu abast. Així va haver-hi ajuntaments que van encarregar els dissenys a artistes reconeguts, fent servir paper de gran qualitat i impressions amb tecnologia punta, i d’altres que van fer el que van poder amb el pressupost que comptaven. En aquest segon grup cal situar bitllet adquirit. Es tracta, d’un “bitllet” fet a Sunyer (Segrià, Lleida) durant el primer any de guerra, a causa de la manca de moneda menuda per a ús intern de la localitat. És una peça a considerar per la seva raresa pel que fa a manufactura i al volum de peces que es van fabricar. Sunyer, l’1 de maig de 1937 va fer una emissió per un valor global de mil pessetes en ”bitllets” de 2 i 1 pesseta i 50 cèntims. La “urgència” o necessitat de moneda va fer que els “bitllets” es redactessin i tallessin a mà. Les 2 pessetes es van redactar de forma vertical i així van ser tallats. Les pessetes es van redactar en format apaïsat i el retall era un rectangle. El valor de 50 cèntims també es va escriure de forma apaïsada i retallant els cantons escapçats, configurant una mena d’octàgon. El suport era paper de barba de la casa Vilaseca. En l’anvers un text similar pels tres valors: (tinta negra) Nº 11, número de sèrie / L’Ajuntament de Sunyer/ pagarà al portador / (tinta vermella) el valor nominal redactat / (en tinta negra) l’Alcalde i la signatura Huguet / (tinta vermella) val amb el numeral i abreviatura de valor (cts. o pta.). A més, del tampó en violeta del segell municipal ovalat amb el senyal heràldic, dos ulls, amb el nom del municipi a sobre SUÑE i a sota una garlanda. En el revers un altre segell, el de la franquícia de correus. Rodó en tinta violeta amb la llegenda circular: AYUNTAMIENTO CONSTITUCIONAL DE –SUÑE-. A l’interior: CORREOS / FRANQUICIA. En l’espai buit central i en tinta vermella la data manuscrita: 1-maig-1937. Aquest bitllet és especialment rar per la manera en què es va fer el tiratge, a mà (cada bitllet deia el mateix, però cada exemplar és diferent), no es tracta d’un producte seriat a màquina a partir d’una planxa. També tenen un número de sèrie que els fa únics, a més el volum o tiratge de cada valor, tal com documenta A. Turró (1982 i 2007), va ser de 250 exemplars d’1 i 2 pessetes i 500 exemplars de 50 cèntims, en total 1000 peces de “bitllets” per un valor global de mil pessetes. Una producció molt curta si es compara amb altres municipis, que van poder fer tirades seriades més llargues i més d’una emissió. Veient la raresa de la producció/manufactura i el volum d’exemplars es pot dir que es tracta d’un objecte eminentment numismàtic, també és el testimoni polític/social/econòmic d’una època, per tant es dipositarà en el Gabinet Numismàtic de Catalunya-MNAC, que si bé té una gran representació d’aquest nominals municipals, no compta amb cap peça Sunyer, ni amb cap exemplar manuscrit i segellat amb un estat de conservació tan bo. El Museu d’Història de Catalunya, receptor de la donació d’A. Turró, té un exemplar de 2 pessetes i un altre de 50 cèntims, però no té el valor d’una pesseta subhastada, és a dir, cap institució del país té en el seus fons l’exemplar d’1 pesseta de Sunyer
