La Sardana

Abstract

Francesc Tosquelles i Llauradó (Reus, 1912 – Granges d’Òlt, 1994) fou un psiquiatre català que va viure exiliat a l’Estat francès durant més de 30 anys. Va ser uns dels protagonistes del capgirament del tractament de les malalties mentals durant el segle XX. Forma part d’una història menor que no es troba inclosa en els relats hegemònics. És una figura incompleta mig desconeguda. L’obra La sardana esdevé l’objecte d’una reflexió sobre els efectes de l’exili. Es tracta de la peça principal del projecte elaborat per Carles Guerra per a l’exposició que va realitzar el Museu d’Art de Tarragona sobre aquest artista, titulada “Àlbum Tosquelles”. El quadre fou exposat juntament amb una reedició de material fílmic produït per Tosquelles entre els anys 50 i 60 del segle passat. Tant el film com la pintura donen a la sardana la significació d’una forma que esdevé ritme i que representa la solidaritat d’un col·lectiu. La reflexió de Tosquelles sobre la dansa popular catalana, la relaciona amb el que significa ser exiliat del país. Sortir del cercle que formen els sardanistes és com quedar al marge del ritme que la comunitat comparteix. A conseqüència de l’exili, no es permet una reincorporació al ritme compartit, perquè s’ha perdut per sempre