Dona amb dos infants jugant al jardí

Abstract

Antoni Viladomat, pintor barroc català del s.XVIII. Va beure de la pintura hispànica siscentista, de les obres dels pintors Juncosa i de la renovada estètica en clau italiana introduïda per Gallart. També va aprendre d'escultors i argenters, i el seu estil serè i emotiu el va convertir en el pintor predilecte de l'església i dels ordes religiosos. Es va convertir en el pintor preferit de la burgesia, que li va demanar temàtiques noves que va resoldre amb creativitat i qualitat. Des del punt de vista estilístic, la pintura s'ha de situar entre les obres més interessants del seu repertori conservat, en sintonia amb els quadres Dona amb ventall i Lliçó de música. El to relaxat i els ambients dels jardins amb edificis d'arquitectures classitzants recorden la pintura galant d'ascendència francesa, que Viladomat perfeccionarà encara més en obres com Primavera del MNAC. A diferència de l'al·legoria primaveral i tot i l'empastament generós i variat de la paleta, les figures encara dominen la composició i el paisatge no acaba de tenir una autonomia suficient. Però així i tot, és una composició que demostra clarament el gust dels comitents per temàtiques noves, molt més en sintonia amb el que esperaríem d'un registre estilístic divuitesc. En el context de l'art català del moment, aquesta obra i les homòlogues del seu registre de gènere representen la més genuïna inflexió cap a la modernitat estètica i temàtica