Contact Us
Description
L’obra figurativa de Josep Guinovart (1927-2007), anterior a la influència informalista, és plenament coherent amb el seus desenvolupaments posteriors, mantenint sempre la voluntat de connexió directa i autèntica amb la realitat. És fonamental l’evocació de les forces tel·lúriques de la natura vinculades a la cultura de la pagesia que va conèixer quan es va refugiar a Agramunt dels estralls de la Guerra Civil, experiència que se suma el ressò poètic de Machado o Gracia Lorca. A la primera meitat dels anys cinquanta, Guinovart va ser reluctant a adoptar l’abstracció. La seva voluntat era fer un art d’arrel popular i social que era una forma de protesta, forçosament velada, contra el franquisme. Clarament humanista, representava una tensió passional que evoca la gravetat de l’existència humana, alternatiu a l’existencialisme d’importació francesa. Aquesta obra, de grans dimensions mostra també la influència de l’art romànic, combinada amb l’herència cubista i un tractament del color que anticipa les tonalitats terroses de la seva maduresa abstracta. És una mena de Nativitat laica de caràcter monumental, molt representativa de la figura moderna d’aquells anys que aspirava a una consciència social
