Figura asomada

Abstract

Arribada a Barcelona l’any 1940 i formada a l’Escola Superior Belles Arts de Sant Jordi, Maria Jesús de Sola (Osca, 1922 - Barcelona, 2013) fou una de les primeres dones que va destacar en l’ambient enrarit de postguerra, amb una voluntat de renovació. El 1949 forma part (com a única dona) del Grup Lais, vinculat al Reial Cercle Artístic de Barcelona, que llençaria el pioner Primer Manifiesto Negro. En aquesta pintora trobem, ja a principis dels anys cinquanta, una modernitat continguda, lligada a la figuració estilitzada i sentimental de la primera escola de París, la de Modigliani. Aquest desig de modernitat, però també d'equilibri, lliga aquesta obra no tant amb el rupturisme provocador de l'avantguarda com amb el progressisme d'una creació lliure i optimista. La gama cromàtica, en aquells primers anys, vinculada al fauvisme reivindicat per un Ramon Rogent (pioner, com deia Alexandre Cirici, de l'obertura a la modernitat) és un factor d'energia i d'atreviment significatiu. L'allargament esquemàtic de les figures podria connectar amb altres propostes figuratives de l'època, com la del miserabilisme que Buffet va posar tant de moda, però en Maria Jesús de Solà sembla respondre a una sensibilitat més íntima que retòrica, més lírica que de denúncia. Aquesta obra és una de les més importants de les que va realitzar en aquells anys. La qüestió de la definició d’una imatge pròpia com a dona i com a pintora moderna troba aquí una expressió eficaç i un testimoniatge important