Maternitat

Abstract

Malgrat la seva importància, la figura de Francesc Torres-Monsó (Girona 1922 - 2015) és relativament desconeguda, excepte a la ciutat de Girona, on va deixar diverses obres públiques. Membre destacat, amb Josep Maria Subirachs, del grup Postectura fundat el 1950, Francesc Torres Monsó va seguir una trajectòria marginal però molt atenta a corrents d'avantguarda i a les possibilitats que se li obrien per renovar el seu llenguatge. Va ser un renovador constant, sense mimetismes oportunistes, que va assajar nous materials plàstics, com el polièster i va apropar-se, de manera molt personal, a certs recursos del pop-art per, finalment, alliberar-se de tot condicionament tècnic i abordar la instal·lació des de premisses properes a l’art conceptual amb propostes exigents i personals. A la segona meitat dels cinquanta i als anys seixanta, el seu treball és ja ben particular. Es distingeix per una virulència expressiva poc freqüent. El caracteritza una brutalitat que sembla aliena a la tradició escultòrica catalana, tant lluny de la figuració mediterraneísta com de l'estilització medieval. Aquesta obra és la versió petita de la que va guanyar el Primer Premi d’Escultura de la Biennal d’Alexandria de 1958