Sense títol

Abstract

A les dificultats de tot ordre que els ciutadans del nostre país hagueren de passar en les dues dècades que seguiren a la Guerra Civil, a les dones amb vocació artística se’ls afegien les d’una incomprensió coercitiva: calia respondre-hi amb una determinació i una constància que Maria Assumpció Raventós (Sant Sadurní d’Anoia, 1930) va saber tenir. El seu projecte més destacable i valent fou la creació del Salón de Arte Femenino, allà l’any 1962. L’activitat de Maria Assumpció Raventós com a gravadora ha sigut reconeguda per la crítica i amb nombrosos premis. Els seus gravats són d’un gran virtuosisme tècnic i és essencialment coneguda per els seus exuberants i virtuosos tapissos, en la línia de la nova tapisseria oberta per Josep Grau Garriga. Raventós, però, es va iniciar com a pintora d’avantguarda en el context de l’informalisme abstracte, del qual aquesta obra seria un magnífic exemple per la seva força i radicalitat. Són aquests anys, al voltant de 1960, sobretot, l’època en què s’incorpora de manera militant a la pràctica i promoció de l’art d’avantguarda. És inclosa en el Movimiento Artístico del Mediterráneo, que impulsava des de València Joan Portolés i del que formaren part artistes com Ràfols-Casamada, Mompó, Sempere, Alcoy o Tharrats. Impulsà, a més, amb companys com Argimon, Amèlia Riera o Magda Ferrer, el grup Krit, que arribà a realitzar exposicions a Itàlia o Hong Kong