Battle Cry

Abstract

En l’obra proposada Battle Cry, Andújar recopila consignes polítiques procedents d’un ampli espectre d’ideologies i de diferents moments de la història. Són crides a la discrepància, exhortacions a la revolució i axiomes que denuncien submissions de gènere, classe i raça. Ell mateix ho descriu: «En un món saturat d’imatges, impactes en els mitjans i tota mena d’intrusions publicitàries, és sorprenent com les tècniques de màrqueting de la propaganda política aconsegueixen de trobar un lloc entre tanta competència per transmetre’ns el seu missatge i evocar el seu cant de sirena. Hem de reflectir com la propaganda política va actuar sobre nosaltres a través de la concentració dels mitjans que depenen dels interessos econòmics i polítics. No és pas res de nou; només recordant la història del nacionalsocialisme l’estratègia és clara i ha mutat poc en un context de forta penetració en les xarxes socials i els mitjans digitals. Per contra, lluny de canviar, ha evolucionat, s’ha personalitzat a través d’algoritmes sofisticats que permeten als nostres governs i institucions, al poder polític, al poder en general, continuar filtrant la seva propaganda com un canal global d’imposició per a la interpel·lació, l’hegemonia i l’homogeneïtat». En aquest sentit, per a Andújar, el llenguatge pot esdevenir una eina de conspiració i manipulació, un exercici de dominació i domesticació en lloc d’un llenguatge de democràcia, com seria desitjable, i ens recorda com som de vulnerables i manipulables en un món on el domini de les tecnologies ho pot fer tot molt més immediat que no era en d’altres moments de la història de la humanitat