Description
L’obra aborda la relació entre l’ésser humà i l’observació de l’univers en relació amb els grans fenòmens físics que hi succeeixen. Aquest univers que s’expandeix és també un univers que sona. Si bé durant anys va ser considerat un lloc silenciós a causa de l’impediment per a la transmissió de les ones sonores a causa del buit, actualment la dimensió acústica de l’univers és un fet i una conjectura. Encara més, hi ha casos particulars en què el so treu protagonisme a la imatge a l’hora de conèixer empíricament alguns dels elements que hi són presents. Els forats negres són un exemple paradigmàtic, ja que només poden ser percebuts gràcies a un radiotelescopi. L’obra es formalitza com una instal·lació sonora multicanal de 10 minuts de duració que transforma les ones electromagnètiques en ones sonores. Aquestes són reproduïdes a l’interior de 8 altaveus modificats, que contenen 1 cm d’aigua destil·lada en el seu interior i fan visibles diferents patrons geomètrics sobre la seva superfície. D’aquesta manera es fa visible un procés totalment abstracte com és el so d’uns estels, que no són visibles per l’ull humà des de la terra, que són a milers d’anys llum. L’obra sonora es llença des de l’arxiu de vídeo que acompanya la peça. El que és visible en el vídeo és allò que es farà visible en l’interior dels altaveus