Blood

Abstract

A la dècada dels setanta Pey va començar a utilitzar el llibre d'artista de manera reiterada i va utilitzar aquest gènere per experimentar amb la seva concepció poètica, desenvolupant una producció que s'escapa de l'habitual. Són llibres de gran format i d'una gran qualitat d'impressió. L'interès pel món de l'edició el porta a ser molt exigent tant en la producció, com en la selecció dels temes o la utilització dels diferents llenguatges. L'interior i l'exterior es confonen en un joc entre el què és visual i el que és textual, i ens apropa al seu dens, oníric i narcòtic univers personal. Blood és l'edició més important que va dur a terme aquests anys. La temàtica versa sobre els talls subliminals i la manipulació de les imatges, sobre allò que no es veu però que existeix. Com en la resta d'obres són constants els jocs entre la poesia, les referències autobiogràfiques i les d'imatges apropiades, que es reutilitzen per a formar part d'un imaginari visual propi, relacionat amb els mitjans de comunicació de masses, amb la cultura popular, amb la història del cinema i de l'art i amb recursos visuals com la seriació, el fotomuntatge, la tipografia i el llenguatge publicitari. Aquestes referències l'apropen al pop, però les seves obres escapen del colorisme d'aquest moviment. Utilitza el blanc i el negre per crear imatges fosques connectades amb la contracultura, amb la marginalitat underground o amb la poesia experimental. Aquestes representacions es reciclen i es barregen amb autoretrats o retrats de persones pròximes als seus cercles més íntims. Impressió fotomecànica