Escrit en l'aigua

Abstract

L’obra forma part d’un projecte d’investigació que, treball rere treball, intenta pensar el dibuix i el seu camí d’acció més enllà de la imatge resultant. Tot el projecte realitzat fins ara es busca en la diàspora del dibuix, lluny de territoris pautats que alberguen llocs comuns al llenguatge del dibuix, lluny de paraules a l’ús. Es replanteja allò que veiem a partir de l’acció del mateix acte de dibuixar. En Escrit en l’aigua el dibuix entra en conflicte amb la paraula mateixa: el dibuix no es deixa dir, resisteix a nomenar-se. El dibuix i el gest no es deixen atrapar per la paraula ni pel llenguatge. Quan un dibuix no es deixa domesticar i resisteix a dir-se, quasi salvatge, entra en conflicte amb la mateixa paraula i en el lloc comú de la seva presentació. L’obra pren com a referent el cas que va inspirar infinitat d’obres literàries: Kaspar Hauser. Un nen que després d’estar reclòs en una habitació durant tota la seva infància, apareix a Nuremberg davant la societat. És als ulls dels altres un nen salvatge que cal educar i domesticar. Aquell qui no sap parlar ni a penes caminar ha de ser educat i domesticat per la societat per tal d’encabir-lo en allò normatiu. Escrit en l’aigua és el pensament sobre un dibuix que no es deixa dir, que no es deixa atrapar ni s’atura tan per qui dibuixa com per qui mira. L’obra va ser una intervenció pensada per una exposició realitzada el 2022 a La Virreina Centre de la Imatge, comissariada per Frederic Montornès