Construccions Identitàries

Abstract

Viure un secret que toca l'essència de la pròpia identitat. Que passa quan se surt dels paràmetres? La peça mostra la fragilitat que provoca créixer sense referents i un cos que no es correspon amb el que se sent. La força del transvestisme. Com viure quan et surts de la norma? Com sortir d'aquestes normes rígides que només dibuixen dos rols? Mostrar la necessitat que el binarisme és una construcció social. Imaginar-se un cos que no és com el teu, descobrir que una cosa és el cos que tens i un altre el desig que sents. L’obra que mostra el procés de construcció de la pròpia identitat. La lluita i el procés per trobar el camí que aproxima al cos ideal i la transformació del cos real abandonant els privilegis de la masculinitat. Construccions identitàries parla del procés de construcció de la pròpia identitat . Una visió ben definida i sense embuts d’un col·lectiu que ha pres la decisió de viure en el gènere pel qual ha optat de manera pública i que difereix de l’adscrit en el moment del naixement. L’obra parla de la lluita i el procés que han de viure les persones que busquen un camí que s’apropia al cos ideal a partir de la transformació del cos real. El canvi de gènere, de papers, de renúncia al privilegis de cada gènere és un camí que han d’afrontar les persones que decideixin viure en el gènere que senten. Una de les línies del Museu d’Art de Cerdanyola estableix una reflexió sobre els plantejaments de gènere marcats per la nostra societat. Aquest fet, juntament amb la mirada crítica a la manera d’exposar les seves col·leccions van ser l’embrió de l’exposició itinerant L’Home Nu. Tot despullant els arquetips de la masculinitat que, comissariada per Txema Romero i Fina Duran, va itinerar per diversos museus. L’obra Construccions identitàries formava part de l’exposició