Juguem

Abstract

En aquesta obra, l’artista exemplifica perfectament la seva temàtica i estil de maduresa: infància, solitud i l’espai buit. Les figures, petites, ens miren; aquests elements estan traçats en llapis sobre un fons de pintura acrílica de tons ocres, molt diluïts. La petitesa de les figures ressalta la immensitat de l’espai buit que les envolta, del que no se’ns dona pràcticament cap referència. Venen d’un camí que no reconeixem i van cap a un espai buit. Sovint, la seva obra ens parla de com les criatures es van formant (les anem formant / construint / educant/ malmetent ) fins que esdevenen adultes, fins que poden caminar pel buit. Juguem és un títol que tensiona, que incomoda. No sembla possible jugar al mig del no res, no és possible jugar al mig del no-res. La simplicitat de la pintura, del seu esquema formal, dels grans buits que ens presenta, contrasta amb la càrrega conceptual que transmet, l’inquietant missatge que es desprèn en veure les dues criatures al mig del no-res