Description
La sèrie està composta per 35 peces. Algunes d’elles tenen títols com Homenatge o Ninot homenatge. Destaca Carnaval català (homenatge a Joan Brossa), explícita referència al poeta que ja llegia amb constància abans de conèixer-lo i establir una complicitat estètica. Estan realitzades amb una combinació molt rica i variada de tècniques plàstiques, que els hi atorguen unes qualitats clarament pictòriques: pintura plàstica, oli, aquarel·la, llapis, guix, carbonet, pastel, cola de conill amb pigments, aiguarràs polveritzat. El conjunt destaca per la inventiva i llibertat de la iconografia i els recursos expressius. Genera una impressió de joia, de vitalitat festiva, de vegades irònica i grotesca. L’acidesa i saturació del color, juntament amb la fluctuació dels efectes es podria connectar amb la sensibilitat psicodèlica, pròpia dels anys de l’esclat contracultural en el que varen sorgir. Viladecans va participar, com altres joves artistes a l’exposició d’homenatge contracultural Miró Otro organitzada al COAC de Barcelona el 1968. L’agressivitat i desinhibició de Miró varen ser llavors redescoberts per part de tota una generació jove que va ser fortament inspirada i impulsada cap a posicions d’avantguarda. Viladecans semblava cercar un lligam amb aquest referents: Miró, Brossa o Tàpies. En aquest sentit, aquest és un treball que explica no només una època d’efervescència i inquietuds sinó també la necessitat de continuïtat i perllongació de les formes d’una modernitat catalana amb trets molt específics