Foc a terra

Abstract

A la sala del pis de cal Macià de l'Espunyola hi ha el foc a terra amb banc escó. És una xemeneia que es troba recolzada a la paret de llevant a la banda dreta de la sala. Del foc a terra distingim la campana d'extracció de fums i la fogaina. La fogaina està formada per una base rectangular de pedra ben escairada i elevada del paviment 25 cm; sobre ella es feia directament el foc, protegit a banda i banda per dues pedres de foc que medeixen 20x20x48 cm i que eviten que les brases i els tronc surtin pels costats. La paret de darrera és directament la paret de pedra de la casa. Tot el paviment que forma el racó del foc, entre la xemeneia i el banc escó, és de plaques de pedra. La campana de fums es troba sobre la fogaina i és més ample que aquesta, de manera que faci la funció d'embut. És rectangular, adossada a la paret posterior, formada per tres bigues de fusta que suporten l'estructura de maó en forma d'embut en decreix cap a la part superior. L'alçada des del paviment fins a la biga és de 185 cm. A l'interior de la campana, a la paret, hi ha el clau que suporta els cremalls que és un tronc de fusta clavat al mur, i al costat esquerre hi ha una petita post de maó per les teies. Al pis de sota, per tal de suportar el pes del foc, hi ha un reforç fet amb troncs de fusta que formen angle de 40 º amb la paret i omplert amb pedra i morter de calç. Aquesta estructura desplaçava part del pes de les pedres del foc cap al mur. A l'interior de la paret de darrera del foc hi ha una post de fusta que sobresurt de la paret i que servia per recolzar les teies per il luminar l'interior quan es cuinava. Encara es conserva també el clau de fusta per penjar els cremalls i els cremalls. El clau és senzill i està format per un barrot de fusta clavat a la paret en el que es pengen els ferros. El foc forma un racó en el que hi ha disposat els bancs escons. Hi ha dos, un senzill sense respatller al mur de l'esquerra que forma angle, i l'altre d'escó i amb taula situat davant del foc i dividint l'espai de la sala, de manera que ell mateix fa un mur que evita la sortida excessiva de l'escalfor.