Ramaderia ovina

Abstract

La ramaderia ovina és la principal ramaderia del Montsec. Els ramats són propietat d'una casa que controla diverses pastures privades o comunals en un cicle de pastures que, antiguament incloïa la transhumancia de llarga distancia cap a les pastures estivals del Pirineu, i actualment, només es practica una transhumància de curta distancia entre les pastures d'hivern entorn del poble i les pastures d'estiu del "Cap del Montsec". Una casa ramadera inverteix molta força de treball en les diverses operacions de cria, les tasques de la qual es distribueixen entre els diversos components del nucli familiar, tot i que en alguns casos es contracten pastors per a la feina específica de portar el ramat a pasturar o, també, es contracten colles de xolladors per a la feina puntual de la xolla. La cadena d'operacions de la ramaderia és complexe ja que inclou diversos moments bàsics dins del cicle de cria (pasturar, donar sal, abeurar, corderar, etc.) i d'altres menys estratègics (netejar corrals, escuar, xollar, etc.). A més, hi ha una relació molt estreta entre la ramaderia i l'agricultura, ja que és amb aquesta segona que s'obté gran part de l'aliment per al bestiar. La mitjana de composició dels ramats és d'uns 600-800 caps. aquests ramats estan formats per les ovelles de cria, els corders i els marrans. Dins del ramat oví, hi pasturen també diversos caps de bestiar cabrum que s'utilitzen per desbrossar i per alimentar amb la seva llet als corders acabat de néixer. Els corders que no es comercialitzen passen a ser ovelles de cria. Les menors d'un any s'anomenen borregues o zagalles; entre un i dos anys, primales; entre dos i tres anys, terçales; entre tres i quatre anys, quartades. A partir d'aquesta edat ja no s'identifiquen amb cap nom i passern a ser ovelles velles que ja no crien i són substituïdes, màxim cap els sis o set anys. La principal raça de cria al montsec és la "Txisqueta", una raça autòctona dels Pallars, part de la Noguera i part de la Ribagorça. És una raça petita, amb poca productivitat però molt resistent a les condicions ambientals de la zona. També es crien altres races com la "Francesa" i la "Roia", més grans però menys adaptades. El principal producte comercialitzat actualment és el "corder" per a carn. La llana, abans molt utilitzada, es ven només per cobrir despeses de la xolla. El xerri s'aprofita com a adob per els camps.