Descripció
Sara Gibert va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona. A partir de 1973 i fins 1979 va participar en exposicions col·lectives vinculades a la Jove Plàstica a Mallorca que va introduir els nous llenguatges artístics internacionals a l’illa. Va formar part de l’equip editor de la publicació de Neon de Suro (palma 1975-82), i participà en totes les exposicions d’aquesta publicació. Una de les línies d’investigació durant els anys setanta va ser la reflexió crítica sobre el suport, les limitacions i els convencionalismes que afecten la pintura tradicional, en un interès per arribar a un contacte més directe amb el públic. N’és un exemple el núm. 2 de Neon de Suro (desembre 1975) titulat: Juego de situaciones y límites. Límites y situacions en juego. També formen part d’aquesta recerca un conjunt d’obres a mode d’estructures diverses (1975) on l’artista desconstrueix els elements físics de la pintura com les teles i els marcs. En una línia semblant, participà en el núm. col·lectiu Neon i Sverige (1978) amb l’obra Trajectory on fa un paral·lelisme formal entre les trajectòries d’un avió i d’una banyista, així com hi constata la distància entre Estocolm i Barcelona, 2.003 km. El tema de l’empremta de diferents parts del cos realitzats amb tinta fou una línia discursiva que treballà entre finals dels anys setanta i els anys vuitanta, i hi explorà múltiples possibilitats en l’ús del tampó, la tinta i les pròpies petjades corporals. La sèrie pictòrica Elements de camuflatge (1981) li serveix per abordar una extensa iconografia de dibuixos en blanc i negre de factura acadèmica d’objectes quotidians com ara capells, camises, sabates o bosses vistos des de diferents punts de vista, que es combina per contrast amb les empremtes a color i amb degotís de pintura a l’oli de plomes, pintes o guants