Descripción
Josep Maria García-Llort (Barcelona, 1921-2003). Va estudiar a Barcelona i va viure diversos anys a París i a Louisiana (EEUU). L’obra proposada per la col·lecció pertany a l’època parisenca. Al 1950 García-Llort va rebre una beca de l’Estat Francès per anar a estudiar a París, juntament amb els altres dos becats, Antoni Tàpies i Joan Antoni Roda. L’obra proposada és molt representativa dels anys de París. Es poden apreciar algunes de les primeres influències que va rebre l’artista com les de Chagall o Rouault. L’aspecte de vitrall que posteriorment marcarà la seva obra encara no hi és present, però sí que s’aprecia un dels temes que seran fonamentals, com el de la religió, si bé en aquest cas la ironia que en el futur utilitzarà per afrontar aquest tema encara no hi és present. En aquesta obra ja apareixen els animals, que tan presents hi són en la seva obra posterior. Encara són animals tractats d’una forma quasi infantil, innocent. El color, en aquesta etapa tot i la seva varietat, és sobri i discret. Es tracta d’una obra que respira panteisme, i formalment la influència de les pintures del romànic català és evident. Amb L’Oració, García-Llort explorava un simbolisme propi, sincrètic, en el qual els ecos litúrgics i simbòlics cristians (un sopar, una oració) es lligaven en referències als cicles vitals, a una natura original com una mena de panteisme dinàmic, potser heraclitià